Fades Platejades

Boscos poblats d’aigua i de vegetals i de minerals i de rialles que recorren les viseres dels qui omplen el buit conceptual. La llum s’eixampla sobre la superfície selvàtica, mentre a sota sobresurten de la pel·lícula marina fades de plata que aletegen entre flors seques. El xiuxiueig dels cossos putrefactes mutilen les rialles. La pudor remou les onades mentre la platejada mort es passegen entre cadàvers.

66 paraules

Vida Eterna.

Yace tendido esperando el momento de dormir y tomar su propia venganza contra la vida. El rumor de la lluvia tras la ventana parece pronunciar palabras de despedida al mismo tiempo que el dolor gana la batalla a los analgésicos. El doctor se arrodilla, inspecciona al anciano y tras meditar durante un leve lapso de tiempo, opina que debería ser trasladado a un buen hospital donde existen medios suficientes como para tratar su enfermedad. Pero el anciano se niega rotundamente: “No hay cura para la vejez. Dejadme morir en mi propia casa.” La familia que cree que la vida es eterna se resiste da la orden de traslado. El cuchillo cae de los pálidos y temblorosos dedos que lo sostenían. La lluvia sigue cayendo en la noche teñida de sangre. Amanece.

131

El vòmit

El futur s’escola gola amunt. El vòmit ho expulsa tot. Les frustracions d’un somni perfecte, les calces negres d’una fosca nit en un llit eròtic, la llibertat de l’elecció atzarosa, l’obsessiva tranquil•litat d’una vida sense la presencia d’una massa corporal, les calories d’un cor jove que comença a bategar, les imatges de les revistes de moda, els ossos de les costelles que sobresurten per damunt la fina carn, la bellesa de la vida, l’ombra fosca de l’esòfag ressentit, l’estomac buit de la fam dels rics, l’estima del saludable narcisisme, la dura mirada de l'altre, l’ull que jutja, el mirall trencat. No és la olor de menta, ni la dels plats que revesteixen la capritxosa ment, ni la vida que crida a través dels budells buits. És el vòmit, els àcids víl•lics que ho cremant tot, el que fan caure aquest cos rendit sota la fosca ombra d’un malson caòtic i prescrit.

151 paraules

Tiempo de Abril

El prisionero ahoga sus esperanzas en la oscura celda mientras en el exterior el mes de abril extiende tentáculos de luces y sombras. El ojo inquieto observa detrás de las rejas como florecen las amapolas rojas envenenadas por la desazón y el odio de las palabras pronunciadas por las bocas cosidas con hilo y aguja. Prefiere su mundo de sombras en soledad. La primavera le engañó.

66 Palabras.

Imatges aïllades

El pintor fracassat pinta un pintor fracassat que pinta un pintor fracassat que pinta una taronja podrida. Seca, desfeta, el sud es presenta llunyà, rostit sota la llum fogosa d’un calorós canvi climàtic.

33 paraules

Assegut a prop d’una llar de foc, pela una taronja, lentament, sense preses i amb molta precisió. Recull la pell de la falda i la tira al foc. Una flamarada il•lumina l’habitació. La llum s’escapa pels cantons de les finestres. Recorre distancies inimaginables, arriba al sud i retorna altre cop. Mentre pela una altra taronja. La pell embruta les seves mans d’una olor d’àcida i ataronjada. El suc es manté guardat dins les entranyes de la taronja pelada i les pells es cremen sota la llum del sud.

88 paraules