El vòmit

El futur s’escola gola amunt. El vòmit ho expulsa tot. Les frustracions d’un somni perfecte, les calces negres d’una fosca nit en un llit eròtic, la llibertat de l’elecció atzarosa, l’obsessiva tranquil•litat d’una vida sense la presencia d’una massa corporal, les calories d’un cor jove que comença a bategar, les imatges de les revistes de moda, els ossos de les costelles que sobresurten per damunt la fina carn, la bellesa de la vida, l’ombra fosca de l’esòfag ressentit, l’estomac buit de la fam dels rics, l’estima del saludable narcisisme, la dura mirada de l'altre, l’ull que jutja, el mirall trencat. No és la olor de menta, ni la dels plats que revesteixen la capritxosa ment, ni la vida que crida a través dels budells buits. És el vòmit, els àcids víl•lics que ho cremant tot, el que fan caure aquest cos rendit sota la fosca ombra d’un malson caòtic i prescrit.

151 paraules