El xiu-xiu de les formigues caminant sobre la fullaraca seca desconcerten el vol del corb cristal·lí. La memòria s’esmicola sota un cel plujós, mentre cada un dels seus fragments conformen la imatge d’un arc de Sant Martí. Allí et veig, passejant damunt la corba perfecta de la il·lusió òptica alhora que les neurones agonitzen, ofegades pel buit de la glucosa. Ràpid, fotografia a cau d’orella la teva imatge. L’oblit és el nostre enemic. El hexàgon alimenta temporalment als peixos de la peixera, immersos en aigua càlida i dolça. El carboni ens mata i ens reviu, en un cicle infinit, rodó i semiperfecte. El mal dels nostres dia és la inconsciència d’allò que varem ser, som i serem. Ho sé, el xiu-xiu de les paraules et transporten un estat de neguit constant. Tanmateix, deixem recordar-te congelat, en imatges eternes i borrosos, abans que la memòria realitzi l’últim sospir. Prepara paper i llapis.
151 paraules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario