La imatge

Contempla el desig d’allò que podria haver estat i no va ser. La insinuació de les formes ovalades davant d’un mirall dur, fred, transparent, el qual el vampir no aconsegueix emmirallar-se. Fa temps que va dir adéu a la seva imatge. Ara la busca en un altre lloc, potser en els bassals de la pluja d’aquells dies grisos tant llunyans, potser en les llàgrimes salades de les víctimes agonitzants, potser en els ulls daurats del gat negre que creu la calçada i desafia a la mort... En totes elles recull una part del que va ser, o del que és, o del que serà. Però no aconsegueix que la sang que arranca de les donzelles i les prostitutes, acabi sent seva. S’ha oblidat que les seves dents punxegudes són de plàstic.

131 paraules