L'arbre

Els llavis secs de l’últim bes rodolen a través de la buidor carnosa. El temps s’ho emporta tot, també les fulles dels arbres a la tardor. Com elles, la passió agonitza mentre hi ets i reviu a la tornada. El sense sentit s’apodera quan l’absència es fa present. Ja ho sé, vaig ser jo qui vaig dir que t’esperaria, però ignorava que no era eterna. Ara la finitut es fa present, amb força, com mai. Aquella paraula sona llunyana, mentre tinc por de que un dia l’arbre es quedi sense fulles, mort, perquè la primavera hagi arribat massa tard.

99 paraules